A qualsevol empresa podem identificar tot un seguit perfils que corresponen als diferents arquetips com ara el comercial, venedor de fum fins i tot quan no treballa, el comptable, personatge que viu intentant analitzar desde la perspectiva financera qualsevol tema, la oficina tècnica com a salvadors de la humanitat, … i els informàtics, definits de forma magistral a la tira gràfica que acompanya aquest post, però no són res més que aixó, clitxés que massa sovint no tenen a veure amb la realitat.
Avui dia ningú en una organització es pot permetre viure d’esquenes al que fan la resta de companys, siguin del departament que siguin i per més antagóniques que puguin semblar les seves funcions. És molt típic veure un departament criticant un altra i pel que he pogut observar crec que moltes d’aquestes crítiques són per manca d’informació dels que les fan.
Malauradament ni els treballadors ni els equips directius hem estat formats per col·laborar, a tots se’ns ha ensenyat a ser competitius, a lluitar pels nostres objectius i a buscar la eficiència dintre del nostre departament, secció o lloc de treball, però no sabem, o no dediquem esforços, a entendre el que ens envolta, en saber que podem fer millorar al departament que ens precedeix o al que va després en cadascun dels procesos empresarials.
Les empreses les mouen les persones per tant si soms capaços de tenir persones implicades, amb un interés real per les qüestions que estan fora de les fronteres naturals del seu lloc de treball, els éxits arribaran.
Per que això sigui posible l’empresa ha de ser capaç de vehicular totes les accions necessàries per tal d’afavorir aquest esperit de col·laboració i en definitiva aconseguir que el treballador es senti part de quelcom important. Durant molt temps els equips directius de les empreses han treballat pensant en el client extern i no s’han preocupat, en la majoria de casos, del client intern. Sincerament crec que en els temps que còrren aquella empresa que no faci plans específics pels seus clients interns (treballadors) no té futur.
Moltes vegades pensant en com em veuen moltes de les persones la primera vegada que tinc una reunió amb elles, t’adones que massa gent arriba amb la idea “tinc una reunió amb informàtics” que tradüit seria “vaig a veure a una gent que parla raro i que sempre tenen massa feina” . Si en tots els oficis hi ha falses creences i suposats comportaments que tal i com comentava anteriorment poc tenen a veure amb la realitat, quan l’ofici està relacionat amb la tecnologia tot plegat encara és més exagerat.
A tots els oficis hi ha especialitzacions, categories, bons i mals profesionals, etc… quan estem davant de temes tecnológics tot es resumeix amb una paraula “informàtic”, és igual si vens de la consultoria, de la programació, del món dels sistemes, …
Aquesta simplificació només té un problema, massa cops la persona que tenim davant no sap a que la podem ajudar i per tant no sap que ha de transmetre/demanar.