Fer una marató fa molts anys que havia estat una il·lusió o un objectiu d’aquells pels que mai trobes els motius suficients ni la motivació necessària per tirar endavant i que molts cops penses que no realitzaràs mai.
Per posar-vos en antecedents, fins fa un any i mig l’esport l’entenia com una eina de control de l’estrès i d’adopció d’hàbits de vida saludable, res més.
Si hi penso seriosament plantejar-me fer una marató era tan irreal com pensar que tornaré a tenir vint anys.
Doncs bé, acabo d’arribar de Sevilla de fer la meva segona marató. La primera va ser la de Barcelona el maig de 2022 i en els meus plans entra fer-ne una o dues cada any mentre em vingui de gust fer-ne i el cos aguanti.
Ara fa un any i mig fent una cervesa amb uns amics, uns molt bons amics, parlàvem de la marató de Barcelona i dos d’ells van decidir que la feien. Parlem de gent que ha participat en proves de tota mena i pels que fer una marató era un repte molt assumible.
Quelcom em va fer pensar que era una oportunitat brillant, potser de les últimes que se’m presentarien i els hi vaig comentar que m’interessava, que necessitava un parell de dies per reflexionar-hi i prendre una decisió sense fissures, fos quina fos.
Vaig estar tot el cap de setmana donant-li voltes, buscant informació, opinions qualificades del que suposa un repte d’aquesta magnitud a nivell físic, mental, etc…
Finalment el dilluns següent vaig prendre la decisió d’assumir el repte i inscriure’m a la cursa. Ja havia fet el primer pas i el més fàcil, pagar, la resta no seria tan senzill.
Aquí és on el meu perfil professional i en concret la experiència en gestió de projectes em va ajudar moltíssim.
Vaig plantejar la marató com un projecte amb el seu Kickoff, la seva planificació, la gestió de riscos i desviacions que tots els projectes tenen (com ara agafar la COVID a la part final de la preparació o alguna que altra petita lesió per exemple), etc… I em va funcionar.
Cinc mesos després estava a la sortida de la marató de Barcelona. Ho havia aconseguit! En aquell moment jo ja havia guanyat la meva particular cursa.
Havia fet tot el que tocava i com a qualsevol projecte el dia d’entrada a producció, em preocupava que hi hagués alguna cosa que no hagués tingut en compte o donat la rellevància necessària i que pogués arruïnar la feina feta.
I sí, en van anar sortint d’incidències i les vaig anar gestionant mentre venien fins arribar a meta, cansat, molt cansat, però immensament satisfet.
Vaig aprendre moltes coses de tot aquest procés de preparació i execució de la marató però destacaria la importància de tenir un objectiu i definir el pla d’acció per aconseguir-lo.
El simple fet de dir “Tal dia faré una marató” implica compromís, capacitat de sacrifici, organització, … segur que als que gestioneu projectes aquests conceptes us sonen😉
Seguim!