El diccionari de l’ Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat) defineix les paraules “URGENT” i “IMPORTANT” de la següent forma:
urgent
1 adj. [LC] Que no comporta cap retard. Tenien una necessitat urgent d’aliments. Un cas urgent d’anèmia.
2 adj. [LC] [TC] Que ha d’ésser portat, tramès, al destinatari d’una manera més ràpida que la normal. Els paquets urgents arriben en tres hores. Li van enviar un telegrama, una carta, urgent.important
1 1 adj. [LC] Que importa, que emmena una conseqüència seriosa. La pregunta és important. Una ocasió important. L’important és que t’ho paguin.
1 2 adj. [LC] Considerable . Una quantitat important de cotó.
2 adj. [LC] A qui la seva situació dóna una autoritat, una representació, considerable. Ell és un personatge, una persona, important. Li agrada fer l’important: i és un ningú.
Són ben pocs els professionals de l’nformàtica, i en conec alguns, que no viuen estressats. Tristement per molts departaments de Noves Tecnologies (interns i externs) el seu “modus vivendi” és viure de l’urgent i dedicar poc temps al que és veritablement important.
És indiscutible que és molt important per qualsevol companyia resoldre les urgències, però massa sovint la frontera entre l’urgent i l’important es difumina i s’acaba donant tractament d’urgent a allò que no ho és.
El resultat d’aquestes pràctiques és evident, l’anarquia, el desordre, la impossibilitat d’arribar en plaç als compromisos adquirits, l’increment de costos, el descontent de l’equip… en definitiva ineficiències que es van sumant i que no aporten res a l’empresa.
Durant molt temps vaig pensar que això passava a empreses a on la vessant comercial tenia més pes sobre la resta i que en aquelles amb un alt component tècnic no passava, o passava menys i que era degut a la pressió dels clients i la necessitat de l’empresa d’adaptar-se contínuament als seus requeriments.
Estava equivocat, no té cap relació, conec empreses molt “comercials” que són un model a seguir i d’altres molt “tècniques” i que són un guirigall.
Hi ha molts motius que porten als departaments d’IT a treballar d’aquesta forma, alguns tenen a veure amb la organització del propi departament i de disposar dels elements de gestió adequats i d’altres, molts, amb la dinàmica de les companyies i el paper que premeditadament o no donen a les NNTT.
Tot allò que porta l’etiqueta “URGENT” sol venir acompanyat de les frases “poc pensat”, “molt impulsiu”, “inestable ”, “provisional”, “canviant” i en canvi la paraula “IMPORTANT” m’evoca tot el contrari.
Tothom vol treballar per coses importants, no conec ningú que vulgui treballar instal·lat en l’ urgència permanent.
Si permetem que es converteixi lo excepcional (una urgència) en la regla, haurem renunciat a la feina ben feta.